“Yo hablo con las piedras cuando trabajo con
ellas. Les pregunto: Tú, ¿qué quieres que te haga? Son piedras especiales,
naturales, provenientes de Tailandia. En estos países sacan las piedras como en
la antigüedad, con planos de exfoliación. Rompen y sacan piedras vivas, en
cierto modo. Yo no las rompo por fuera, solamente trabajo con el interior”.
Eduardo Chillida (1997)
Amb aquesta gran reflexió comença el llibre "Chillida y yo" d'Eli Landa i és també el nostre punt de partida com a inspiració per les nostres obres en paper.
La simpàtica Ainhoa (protagonista d'aquesta història) ens introdueix en el món màgic de formes mi materials d'en Chillida.
"Chillida i jo no ens vam conèixer, però,
com m'encanta viatjar, he pogut veure moltíssimes de les seves escultures: a
Barcelona, a Gijón, a Sevilla, a Vitòria-Gasteiz, també a San Sebastián i fins
i tot quan vaig estar a Frankfurt ...
"La majoria d'obres d'art que he vist
fins ara estaven en sales de museus. Per què moltes de les de Chillida són al
carrer? ". Per què moltes de les seves escultures són de ferro, pedra o
formigó? Per què utilitzava tant el color negre? Quants misteris per resoldre!
".
