Si diem als nens que el cel és blau i els donem un color que es diu blau
cel, estem acabant amb un factor important de l’ensenyament artístic: la
recerca, l’estímul de la creativitat.
Com ens pararem a gaudir del color de les pedres que trobem a la platja,
si l’única reflexió que hem fet és “les pedres son grises”?
Hem dedicat a tercer i quart unes sessions a pensar en el color que anomenen
color carn. Pintant-nos amb ell el braç no ha estat difícil comprovar quants de
nosaltres no ens podem veure representats en aquest color: la nostra carn, el
color de la nostra pell, és més fosc que el que els fabricants de pintures han
definit com a color carn.
Hem decidit pintar els nostres colors tan fidelment com hem sabut.
Ara sí
que podem parlar de color carn !
F. González Clavería
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada